1.Introducció

Aquesta  pagina parla sobre la sostenibilitat del planeta, ja que vivim una situació d'autèntica emergència planetària, marcada per tot un seguit de greus problemes estretament relacionats: contaminació i degradació dels ecosistemes, esgotament de recursos, creixement incontrolat de la població mundial, desequilibris insostenibles, conflictes destructius, pèrdua de diversitat biològica i cultural. El que hauriem de fer es un replantejament del estil de vida que portem els éssers humans, ja que si que satisfem les nostres necessitats i comoditats  pero mentres  satisfem les nostres necessitats destruim el planeta terra generació reregeneració, opinem que el mon s'hauria de planteja una simple pregunta: 'Quin món els hi deixarem a les nostres futures generacions?'

2.

L'any 1992, William E. Rees, professor d'ecologia de poblacions a la Universitat de la Colúmbia Britànica, al Canadà, juntament amb Mathis Wackernagel, l'actual director executiu de Global Footprint Network, van proposar el terme de la petjada ecològica. Un terme, expressat en hectàrees, que es necessita principalment per:

· Seguir produint l'aliment i els béns que utilitzem.

· Absorbir els residus que generem.

· Generar l'energia que consumim.

· Proveir d'espai per als habitatges i les infraestructures de comunicació.

També cal dir que és una manera de calcular l'àrea de sòl que necessita cada persona per a:

· Obtenir tots els recursos que consumeix (aigua, energia, aliments...)

· Assimilar els residus que genera (brossa, emissions de CO2...)

Per tant és evident que la petjada ecològica depèn de l'estil de vida de les persones, de la societat en què viuen, de la civilització en la qual s'integren. 

Per altra part, cal dir que el nostre planeta té una superfície de 510 milions de quilòmetres quadrats (51.000 milions d'hectàrees), de les quals només una quarta part és realment productiva per a l'ús humà: entre 11.000-12.000 milions d'hectàrees. Per tant, si repartim entre tots la part de terra i aigua de la superfície que és productiva, obtenim la parcel·la que correspon a cada persona: aproximadament 1,7 hectàrees per individu.

Consum de recursos amb relació a la mitjana mundial

Avui en dia, als països desenvolupats hi ha un consum d'energia més elevat que els altres, ja que aquests tenen un alt consum en el cas del petroli, el qual, normalment prové dels països que en són més productors, gràcies a les seves grans reserves que tenen.

3.Petjada ecologica

Al  2010 Espanya era el 19è estat amb l'empremta ecològica més gran del món i el 20è a la llista dels de deute ecològic més gran. La seva empremta ecològica era de 5'4 hectàrees globals, això significa que cada habitant d'aquest estat necessitaria cinc camps de futbol per a satisfer tots els béns i serveis que consumeix. Però  la capacitat regenerativa anual espanyola és de només 1'6 hectàrees globals, és a dir que a Espanya li falten 3'8 hectàrees per habitant cada any.

Calen quasi 3 Espanyes per tal de mantenir el nivell de vida i la població actual.

Espanya consumeix molt més del que té capacitat de produir.

Si seguim amb aquest ritme l'esperança de vida del planeta terra es molt baixa ja que tot el món consumeix més del que és capaç de produir.Es diu que es necessiten 3,5 planetes terres per produir el nostre consum.

La petjada ecològica mundial s'ha duplicat ens els últims 40 anys.

4.

En aquesta doble paraula, hi destaca bàsicament el fet de com facilitar nous aprenentatges i acompanyar els processos de canvi, per tal de desenvolupar els potencials i recursos personals com una forma de viure i conviure amb més harmonia i benestar personal, però també col·lectiu. El qual té la vocació de facilitar i millorar la comunicació interpersonal entre les persones i les organitzacions.

D'altra banda, per fer possible el fet de facilitar aquesta finalitat, destaca un equip anomenat, equip de Desenvolupament Humà, format per professionals qualificats en els camps de: psciologia i pedagogia, amb contrastada experiència professional en formació de:

· Assessorament i Orientació

· Selecció de Personal

Dins dels quals, hi destaquen una sèrie de valors: 

RESPONSABILITAT-QUALITAT-COMPROMÍS-INNOVACIÓ

Pel que fa als paràmetres podem distingir:

· Paràmetres econòmics: com el nivell de renda. 

· Paràmetres sanitaris: com l'esperança de vida en néixer o el nombre de metges per cada 1.000 habitants.

 

· Paràmetres educatius: com ara el grau d'alfabetització de la població o el percentatge de ciutadans amb estudis secundaris.

5. índex de desenvolupament humà

L'índex de desenvolupament humà  és una estadística  utilitzada per classificar països segons el nivell de qualitat de vida.

Al 2012 a Espanya l'índex de desenvolupament humá era de 0,885 punts, lo que suposa que s'ha mantingut igual que al 2011.

L'IDH ,té en compte tres variables: una llarga i sana vida, coneixement i un nivell de vida digne.

A Espanya, l'esperança de vida és de 82'5 any, la seva taxa de mortalitat és de 8,60% i la seva renda per càpita és de 21.948€ euros.

El quadre següent recull els 10 estats amb l'IDH i el PIB per càpita més alts  del món l'any 2005. Es pot veure que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament humà sense disposar de rendes molt altes, com per exemple Malawi i, a la inversa que les rendes més altes no garanteixen els nivells de desenvolupament humà més alts, com passava amb Dinamarca que tot i ser de les millors rendes del món, ocupava la 15a posició quant a l'IDH

6.Producte interior brut

El creixement econòmic que representa un augment de la capacitat de proporcionar béns i serveis als ciutadans, s'aconsegueix incrementant el flux de matèries primeres, és a dir, augmentant el consum de matèria i energia per produir béns de consum, es mesura per l'increment del producte interior brut (PIB) d'un país, que és el valor de mercat en dòlars nord-americans de tots els béns i serveis produïts per les empreses d'un país dins les seves fronteres al llarg d'un any.

Per altra part, aquest indicador s'utilitza a nivell internacional per valorar l'activitat econòmica o riquesa de cada país. Com a indicador del nivell de vida de la població s'empra el PIB per càpita, el qual resulta de dividir el PIB nacional pel nombre de ciutadans. Un dels matisos més interessants relatius al PIB, és que reflecteix l'activitat interna en el propi país. El qual, a diferència del PNB (Producte Nacional Brut) que reflecteix qualsevol activitat desenvolupada a tot el món pels residents o empreses pertanyents al país en qüestió.

COM ES CALCULA EL PIB?

En línies generals se sol seguir la següent regla per calcular el Producte Interior Brut:

PIB = C + I + G + X - M

En que la C és el consum, la I els ingressos associats al país, la G la despesa pública i, la X-M les importacions i les exportacions respectivament.

CLASSIFICACIÓ DELS PAÏSOS EUROPEUS PER PIB:

D'acord a la informació oferta per l'Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea, aquests serien els 10 primers països classificats d'acord al seu PIB nominal (en milions d'€) estimat en 2009.

1 Alemanya 2.566.364

2 França 1.994.995

3 Regne Unit 1.863.965

4 Itàlia 1.621.359

5 Espanya 1.117.624

6 Països Baixos 605.871

7 Polònia 417.823

8 Bèlgica 357.770

7.Capital solar

El capital solar és el conjunt de processos i recursos naturals que provenen del Sol, els quals permeten el desenvolupament de la vida i, en el cas de l'ésser humà, el seu benestar tant social, com físic i mental.

L'energia solar és una gran font d'energia pel planeta terra, sense l'energia que ens proporciona el procés de la vida no es podria desenvolupar correctament tant per part de vegetals com animals i, segurament moltes o casi totes les espècies s'extingirien.

A més, també proporciona el 99% de l'energia que es troba a l'interior de la Terra, per tant sense l'energia solar dubtosament sobreviurien moltes de les espècies existents.